La formación
católica era obligatoria: un cuerpo silenciado y sometido a normas religiosas que
remplazan un espacio de expresividad por otro vinculado a una censura, a la
autodisciplina, al respeto a la jerarquía y al coraje. Algunos valores o virtudes (una moral que mediatiza la autopercepción y la experiencia corporal): vergüenza, abstinencia, honestidad, moderación, sobriedad, pudor.
¿Qué
opinas de los “valores” o “virtudes” como la vergüenza (del que hablamos en la
sesión de aula de educación física? ¿Cuando tenemos vergüenza a que se debe?
En algunes situacions tots hem sentit vergonya per fer alguna cosa, per repetir-nos sempre les mateixes preguntes: "Es riuràn de mi?" o "Que pensaràn sobre mi?". Aquestes preguntes son uns estereotips creats per la societat a partir de les costums que ja s'esdevenien de temps anteriors, encara que la societat ha canviat molt i també l'estat polític. Aceptació cap als altres diría jo.
ResponderEliminarA més, a la clase d'aula, es va comentar que quan ens van deixar "ser lliures" la major part de nosaltres va dir que es sentirem amb un poc de vergonya per les mateixes preguntes que he comentat abans.
PAULA ROMERO
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarJo estic d'acord amb paula pero aquestos valors no deixen a molta gent ser con ella volen per la vergonya con deia paula
ResponderEliminarJo estic d'acord amb paula pero aquestos valors no deixen a molta gent ser con ella volen per la vergonya con deia paula
ResponderEliminarCom bé diu la meua companya Paula, tots hem sentit vergonya alguna vegada. Aquesta vergonya està estipulada per pensar si et vas a eixir dels hàbits normals de la societat, si es van a riure de tú, si et van a excluir de la societat més propera o si et van a fer burla. Açó és una manera de tallar la llibertat d'expressió de les persones, infringint a una xicoteta escala un dels DDHH més importats d'avui dia, i també dificulta la diversitat en la societat.
ResponderEliminarEstic d'acord amb Oscar i amb Paula, el sentiment de vergonya existeix tant en la dictadura COM en la democràcia. D'una banda en la dictadura la vergonya era un sentiment que s'experimentava quan per exemple no es complia amb els rols establits i no s'era fidel al franquisme, ja que la gran majoria ho feia per tant no hi havia espai per a la diversitat i si algú no era submís i no feia el que tots era castigat fins i tot amb presó o mort. En l'actualitat com bé diu Paula, també ens sentim avergonyits per motius similars o diferents, en l'actualitat si hi ha diversitat però en determinades situacions com per exemple en la classe d'educació física, tenim por a fer alguna cosa diferent, a passar vergonya i al que pensen els altres. Açò ocorre tant en el passat com ara.
ResponderEliminarD'acord amb el que han dit els meus companys, opine que la vergonya es produida per el no estar acostumat a fer els tipus d'activitats que ens fan tindré vergonya. Deixant al costat el que acabe de dir, també existeixen els rols, condicionats per la societat, que fan comportarse a les persones d'una forma o altra.
ResponderEliminarD'acord amb l'opinio de tots els meus companys jo hi afegeix-ho que tindre vergonya es deu al tipus d'educació que ens ha sigut inculcada, ens han dit desde petits 'No façes aço en public, es vergonyos' i coses semblants i han reprimit la nostra expressio, han aconseguit que no fem moltes de les coses que ens agradaria fer per por al 'que diran', en la meua opinió aixo ahuria de cambiar, ningú deuria avergonyirse de fer algo si es el que realment li agrada dins unes messures com que el seu comportament no perjudique els demes. CLAUDIA MARTÍNEZ LÓPEZ 3ºA.
ResponderEliminar